Tot per un "perquè" més que obvi...

Bé, jo això des blog no sé ben bé perquè m'ho he fet...
Suposo que per escriure per aquí el que hem passa per el cap, pot ser?

Perquè m'ho poses tan difícil?
Se que no és el meu moment, que no he de avançar-me al "que passarà" ni al "que et passarà" amb el que sents...
No sé si faig el correcte o simplement jug a no tenir llibertat...
No ho se...
Se que no t'estim, però no puc de deixar de pensar amb tu
Se que no te tengut mai, però pens que hagués estat possible
Se que no et tendré mai, però seguesc insistint
Se que no m'estimes, però m'enganyo a mi mateix pensant que ho faràs algun dia
Se...

Millor dit, ho se tot i no faig res al respecte...

És obvi, tenc per tu un "carinyo" especial que no li tenc a ningú més.